El març de l’any 1952 el conegut diari “Informaciones de Madrid”, que es caracteritzava per la divulgació d’estudis tècnics i científics al públic, va reproduir una nota de l’agència S.P.A. en la qual s’afirmava, després de àrdues recerques, la influència dels perfums que es començaven ja a comercialitzar a gran escala a Espanya, produint certs efectes, no sols en les persones, sinó també en les coses. Així mateix, assegurava que l’aroma de narcís augmentava la pressió de la sang, i que fins i tot, als qui ho usen amb assiduïtat els causava un efecte depriment sobre l’ànim. En canvi, les aromes d’aranja, taronja i menta tenien Els seus vapors afectaven el greixatge utilitzat en la maquinària un efecte estimulant i positiu sobre la ment, com l’anís estrellat, que ajudava a augmentar la vitalitat i a aixecar l’estat d’ànim, al contrari dels efectes que produeix l’aroma de te verd, que proporciona a l’instant una sensació de calma i benestar.

Resultat d'imatges de narciso

No obstant això, el perfum de roses era capaç d’accelerar l’activitat cardíaca, i no sols això, sinó també de detenir la marxa d’un rellotge. Els experts rellotgers de l’època, segons aquesta mateixa informació, atribuïen aquesta peculiaritat al fet que aquest perfum era molt aromàtic, i al fet que com els rellotges de l’època no eren tan hermètics com els d’avui en dia i els perfums molt forts, això feia que aquests vapors del perfum afectessin la composició del greixatge utilitzat en els engranatges de la maquinària i en els olis dels robins, assecant-los i fent que es detingués la maquinària i, per tant, el funcionament del rellotge.

© Jose Daniel Barquero, expert en historiografia, catalogació i inversió rellotgera.